QUI SOC JO?
A aquesta entrada, vaig a parlar sobre la identitat personal de cada persona. Qui soc jo? Tots s'hem fet aquesta pregunta alguna vegada i, encara que siga frustrant, no té cap resposta...de moment.
La identitat d'una persona no és més que el conjunt de situacions i esdeveniments que ha viscut aquest ésser. Però, en la meua opinió, apart d'aquest "jo" hi ha un altre que ni tan sols nosaltres mateixos coneixem. Un jo que permaneix desconegut fins al moment de la mort, i que per tal no es pot manifestar a ningú. Mai podrem explicar qui som realment, perquè nosaltres mateixos ho sabrem al moment de morir, i aleshores ja serà tard per a poder dir-ho a qualsevol persona.
Jo no sóc més que un conjunt de situacions. Aquesta definició encaixa perfectament amb una coneguda frase d'Ortega y Gasset:
"Jo, sóc jo i les meves circumstàncies" José Ortega y Gasset (Madrid 1883-1955 Madrid).
lunes, 18 de noviembre de 2013
domingo, 27 de octubre de 2013
EL TEMPS I EL DESTÍ
Tots em volgut tornar darrere al temps per a poder canviar algún esdeveniment negatiu o adelantar-lo per a només viure les parts interesants, però si ho pensem, és algo completament absurd.
Si anàrem darrere al temps avans de que ocorreguere el esdeveniment negatiu (una discusió, un accident etc.) nosaltres no oblidariem que em viatjat cap a darrere al temps i per tant no sabriem que va a ocorrer un esdeveniment negatiu.
Si adelantarem el temps per a només viure els moments interesants es perdriem la majoria d'esdeveniments que podrien causar algún interés ja que aquestos solen ser repentins i inprevisible. Per exemple, si es dilluns i jo adelante el temps fins a un sopar que hi ha el dissabte, a lo millor no veuria els primers pasos del meu fill. A més, jo crec que mai hauriem d'intentar alterar el que el destí ens té preparat. Tots tenim uns esdeveniments marcats i mai podem evitar-los. Pot ser jo deixe de fumar per a evitar un càncer mortal de pulmó i morir atropellat per un camió el día següent. Són jocs del destí que són inevitables. És per això que si adelantarem el temps, passaríen les coses que haurien de passar.
"El temps és la cosa més valiosa que una persona pot gastar" Theophrastus (371 a.C-287 a.C)
LA MORT
En aquesta entrada vaig a parlar sobre les meues reflexions sobre la mort, aquest fenòmen que tant fascina i atemoreix a l'èsser humà desde que es té l'existencia d'aquest.
Qui no ha pensat mai en que ocorrirà quan tot acabe? On anirem després? Sabrem si s'apropa el moment? i com aquestes mils de preguntes que probablement mai puguen ser contestades amb certessa (realment si que són contestades, però el problema és que qui obté la resposta ja no la pot dir a ningú).
La mort és un canvi de fase, és menys d'un instant, el que realment ens preocupa és l'antesala d'aquesta o el que pot venir després. És normal témer al dolor constant i insoportable que pot produir una enfermetat terminal com el càncer però, que hi ha després? Físicament la mort s'explica com el cessament global de les funcions sistemàtiques produides al nostre cos o simplement una cessació de la capacitat de sentir, pensar o actuar. Encara que açò sona més temerós del que és, perquè si et pares a pensar-ho, no podràs sentir que estàs mort i tampoc podràs pensar que mai més tornaràs a estar amb els teus èssers estimats (aquesta última és la raó majoritària dels que témen la mort). No podem saber que hi ha després de la mort, després d'aquest instant; és per això pel que van néixer les religions, per a donar respostes a una població atemoritzada.
Sobre si sabrem si s'apropa el moment o no, jo crec que si. Les persones tenen un "sentit" molt desconegut que és la intuició, i també es pot presentir les coses, el problema és que la majoria de les persones están sugestionades i el cervell els fa creure que no poden sentir-ho.
En conclusió, jo opine que no hem de témer la mort perquè no sabem que és, i és completament absurd i innecessari témer una cosa que desconeixem i encara pitjor deixar de viure per témer la mort. S'ha de disfrutar de tots els dies de la vida, perquè no sabem quin serà el últim.
"Així com un día ben empleat produeix un bon somni, una vida ben gastada produeix una dolça mort" Leonardo Da Vinci (Anchiano, Itàlia 1452-1519 Clos-Lucé, França)
Qui no ha pensat mai en que ocorrirà quan tot acabe? On anirem després? Sabrem si s'apropa el moment? i com aquestes mils de preguntes que probablement mai puguen ser contestades amb certessa (realment si que són contestades, però el problema és que qui obté la resposta ja no la pot dir a ningú).
La mort és un canvi de fase, és menys d'un instant, el que realment ens preocupa és l'antesala d'aquesta o el que pot venir després. És normal témer al dolor constant i insoportable que pot produir una enfermetat terminal com el càncer però, que hi ha després? Físicament la mort s'explica com el cessament global de les funcions sistemàtiques produides al nostre cos o simplement una cessació de la capacitat de sentir, pensar o actuar. Encara que açò sona més temerós del que és, perquè si et pares a pensar-ho, no podràs sentir que estàs mort i tampoc podràs pensar que mai més tornaràs a estar amb els teus èssers estimats (aquesta última és la raó majoritària dels que témen la mort). No podem saber que hi ha després de la mort, després d'aquest instant; és per això pel que van néixer les religions, per a donar respostes a una població atemoritzada.
Sobre si sabrem si s'apropa el moment o no, jo crec que si. Les persones tenen un "sentit" molt desconegut que és la intuició, i també es pot presentir les coses, el problema és que la majoria de les persones están sugestionades i el cervell els fa creure que no poden sentir-ho.
En conclusió, jo opine que no hem de témer la mort perquè no sabem que és, i és completament absurd i innecessari témer una cosa que desconeixem i encara pitjor deixar de viure per témer la mort. S'ha de disfrutar de tots els dies de la vida, perquè no sabem quin serà el últim.
"Així com un día ben empleat produeix un bon somni, una vida ben gastada produeix una dolça mort" Leonardo Da Vinci (Anchiano, Itàlia 1452-1519 Clos-Lucé, França)
martes, 22 de octubre de 2013
INTODUCCIÓ
Bon dia a tots.
El primer que volia era explicar el contingut d'aquest blog. Jo sóc un alumne que estudia 4t d'ESO a l'IES Poeta Paco Mollà de Petrer (Alacant) i aquest blog es un treball de l'assignatura "Educació ético-cívica" que consisteix en redactar un "Diari Filosòfic", és a dir, jo escriuré totes les meues reflexions al llarg del curs 2013/14. Espere que a tots els lectors els agraden les meves reflexions i que comenten sense por, ja que m'agrada escoltar les opinions dels demés. Moltes gràcies a tots i espere que continuen llegint el meu blog.
Sorprendre''s, extranyar-se és començar a entendre. José Ortega y Gasset (Madrid 1883-1955 Madrid)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)