OBEDIÈNCIA DEGUDA

   Aquesta entrada vaig a dedicar-la a la famosa "Llei d'obediència deguda". Aquesta llei va ser aprovada a Argentina el 4 de Juny de 1987 per a ser aplicada als militars participants en la Dictadura Argentina coneguda com a Procés de Reorganització Nacional que va durar des del 24 de Març de 1976 fins al 10 de Desembre de 1983. A aquesta dictadura, van proliferar les tortures, el terrorisme d'estat i altres crímens contra la humanitat, i quan va acabar, molts militars van ser jutjats precisament per eixes accions, però molts van alegar que ells no desitjaven realitzar eixes accions, que simplement cumplien ordres i que per tant no podíen ser responsables del que els ordenaven els seus superiors.
  Jo sincerament que es una justificació perfectament correcta, ells només cumplien ordres propablement amenaçats amb ser torturats ells mateixos o les persones que estimen, per això jo considere que no es podía jutjar a aquestes persones, que per altra part ja tenen prou càrrega moral. En la meua opinió, no es pot responsabilitzar a una persona dels actes que no realitza lliurement (o baix una gran coacció) com en aquests casos. Hi ha molt poca gent que siga capaç d'asumir la valentia de donar la vida per un altre que no coneixes, i el que no pot fer-ho (la majoria de la gent) no es culpable de res.

Triumph des Willens

Aquesta entrada la dedicaré a comentar aquesta, al menys, impactant imatge.

   Esta imatge correspon a un fotograma de la pel·lícula Triumph des Willens , un film alemany dirigit en 1934 per Leni Riefenstahl. Aquest documental de propaganda nazi, mostra com va ser el Congrés del NSDAP a la ciutat bàvara de Nuremberg, davant de centenars de milers de persones.
   En la meua opinió, aquesta imatge mostra clarament com teníen idealitzada completament la figura del Führer. Aquesta idea que tenien d'Adolf Hitler estava molt influida per l'educació que rebien els joves a les Hitlerjugend (Juventuts Hitlerianes), on s'educava a futurs "Superhomes aris" a servir fidelment al Pare Estat Alemany i a ser antisemites. Estos campaments, eres llocs on literalment es rentava el cervell dels joves que acudien, i va ser obligatori acudir desde 1936. Que ens diu tot açò? Doncs deixa veure com les idees psicòpates o inclús paranoiques d'un home (en aquest cas Adolf Hitler) eres capaces de convèncer milions i milions de persones que l'obeïen com si de un déu es tractara; i de com aquest tipus de persona pot arribar a desenvolupar plans extremadament malvats i perversos per a conseguir el que volen.
   Aquest frame ens mostra com d'important era la disciplina al Partit Nazi, però també, probablement el que més crida l'atenció, és com de deïficat tenien al Führer i als seus subordinats de més alt rang, vegem el gran espai que li deixen per a arribar a l'escenari, com si de un tipus de Mesíes es tractara.
   En la meua opinió, aquestes reflexions que he fet anteriorment, es basen en una única idea: Modificar les idees de altres, per a poder beneficiar-te tu mateix.
   Obviament, aquesta idea pot tindre múltiples acceptacions. Pot ser alguns les consideren terribles (com és el meu cas) o pot ser altres només ho consideren una tècnica per a beneficiar-se sense fer mal a ningú.
   Com deia, jo m'íncline més per la primera opció. El rentat de cervell és una tècnica que s'ha utilitzat des de fa moltíssims anys, però no per això deixa de ser un acte pervers i inclús covard. Aquest acte té grandíssimes conseqüècies, ja que canviar les idees de una persona, canvia a eixa persona. Com va dir Ortega y Gasset: Jo sóc jo i les meves circumstàncies. A més, sempre s'ha de tenir en compter que canviar la forma de ser o de pensar d'una persona pot (i sol) provocar greus conflictes amb les persones properes a aquesta persona i ningú en aquest món té dret a decidir el que ha de passar amb una relació entre persones ni molt menys a decidir el que ha de pensar una persona. Fer-ho implicaria llevar la llibertat d'opinió que aquesta persona mereix com a humana. En la meua opinió, llevar-li la llibertat absoluta a una persona (considerant llibertat absoluta com a qualsevol acte que no implique perjudicar a altres de forma gratuïta) és quasi igual de greu que l'assasinat. Pot ser que sóne un poc exagerat, però no es quasi igual de greu Sotmetre a una persona durant anys a ser un esclau que no tinga dret a RES, que assasinar-lo? En la meua opinió, en alguns casos és inclús pitjor.