IMATGE DE QUINT BUCHHOLZ

Aquesta imatge mostra una persona que camina sobre un fil que ella mateixa està col·locant, açò no és diferent a aquell que segueix únicament el camí que ELL mateix va traçant mentre ocorren els esdeveniments. 
Això és el que en la meua opinió tots hauriem de fer, no hauriem de planificar les coses amb molt de detall perquè no sabem el que pot ocòrrer. Encara que tampoc es poden fer les coses sense pensar-les ja que hi ha errors que poden ser fatals. 
Una altra reflexió que em provoca aquesta imatge és una que té que veure amb el nom d'aquest bloc i que ho vaig treure d'un conegut poema de Antonio Machado a la seua obra "Campos de Castilla". 
"Caminante no hay camino, 
se hace camino al andar,
al andar se hace camino 
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca 
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino,
si no estelas en la mar."
Aquest poema em fa pensar en que, realment el camí no es altra cosa que el lloc per on volem anar, ningú ha de poder dir-nos quin triar, és opció personal de cadascú i per tant indiscutible i decissiva. 
Indiscutible perquè cadascú tria el camí que vol (siga més correcte o menys) i això no es pot camviar. 
I decissiu perquè aquest camí, és el que marca el final de la nostra vida, la nostra senda. Aquest camí comença a un lloc determinat: El nostre naixement, però al principi és controlat per altres ja que de menuts no tenim capacitat suficient per a decidir, però des de el moment que prenem una decisió important, el camí és únicament nostre. Aquest camí pot anar paralel a un altre però mai és el mateix, i inclús poden haver més persones al nostre camí, però eixes persones també estàn al seu camí, i per tant pot ser que algún día ixquen del nostre.